56è dia de
confinament
Dijous 7 de maig
Pensament del dia:
“No dir mai, No puc”
Bona tarda, avui vaig tard, he
tingut problemes amb l’ordinador!
Em sap greu!!
Les recomanacions d’avui son molt
xules, espero que us agradin.
COMUNITAT PETITS
“Les princeses (petites) també es
tiren pets”
En aquest conte, ens explica que la Laura quan arriba a casa li pregunta al
seu pare si les princeses es tiren pets. El seu pare li ensenya el llibre
secret de les princeses on la Laura descobrirà que els contes com la Ventafocs,
la Blancaneus o la sireneta són ben diferents a com els coneixem…
ACTIVITAT
Podeu intentar dibuixar o escriure un conte trencant totalment amb el conte
original.
“Quatre petites cantonades de no res”
El petit Quadrat vol jugar a casa dels seus amics els Petits Rodons, però
no passa per la porta perquè… La porta és rodona com els seus amics! «Hauríem de retallar-te les cantonades!», diuen els Petits Rodons.
«Oh, no! –diu el Petit Quadrat– Això em faria massa mal!» Com ho farem? El Petit Quadrat és diferent.
Mai no serà rodó.
Un llibre sobre l’amistat, la diferència i l’exclusió amb una proposta gràfica molt original.
Un llibre sobre l’amistat, la diferència i l’exclusió amb una proposta gràfica molt original.
ACTIVITAT
Ho podeu fer amb roba o directament amb cartró.
COMUNITAT MITJANS
“Respira”
La posada en escena del llibre, la seva composició, és impecable. El text, tot i tenir to de conversa, és molt clar i proper, amb un exercici per a cada doble pàgina, de manera que els infants lectors no tindran problema per seguir les instruccions. Les imatges acompleixen també el seu objectiu: són dolces i transmeten el to de pau necessari, però alhora són prou eficaces per poder entendre els exercicis.
ACTIVITAT
El podeu veure en aquesta adreça.
“L’
Espera”
De vegades, esperar, pot portar l'inesperat.
Cada tarda, la Joana seu a la porta de casa seva i espera en silenci que arribi el seu pardal. El crida amb la ment, sempre amb por de no veure'l mai més i alhora l'esperança que torni. És un pardal únic, amb les plomes una mica regirades i una petita taca en forma de llàgrima sobre el cap. Tímid, no es deixa tocar. Què faria la Xènia si pogués agafar-lo entre les mans?
Cada tarda, la Joana seu a la porta de casa seva i espera en silenci que arribi el seu pardal. El crida amb la ment, sempre amb por de no veure'l mai més i alhora l'esperança que torni. És un pardal únic, amb les plomes una mica regirades i una petita taca en forma de llàgrima sobre el cap. Tímid, no es deixa tocar. Què faria la Xènia si pogués agafar-lo entre les mans?
COMUNITAT GRANS
“Colección Hilda”
En su primera salida, Hilda se encuentra con una roca con una forma sospechosamente parecida a un trol y, tras perderse en el bosque, llega a la casa del enigmático Hombre de madera. Una visita inesperada en medio de la noche podría dar lugar a un trágico final trágico… o al comienzo de una nueva aventura.
“El fantasma de Gaudi”
Quan l'Antonia, una senzilla caixera de supermercat,
salva un home gran de morir atropellat, desencadena una sèrie de terribles
esdeveniments. En els principals edificis construïts per Antoni Gaudí apareixen
uns cadàvers amb unes mutilacions esfereïdores. La policia es troba en un
carreró sense sortida, i l'Antonia assegura una vegada i una altra que ha vist
el fantasma d'en Gaudí.
Com en la realització d'un bon àpat, El Torres ha emprat les dosis perfectes d'intriga,
terror, passió i bogeria en aquest trepidant thriller policíac. L'elegant
dibuix d'en Jesús Alonso Iglesia
aconsegueix engrandir l'obra, el resultat és una unió perfecta
entre guionista i dibuixant. Segons les paraules de Javier Sierra
(periodista, escriptor i autor del pròleg) "En Gaudí va quedar atrapat, a
començaments del segle XX, en una visió del món que anava més enllà dels
convencionalismes, i és exactament aquest esperit el que els autors del còmic
han comprès i recuperat amb gran encert".
Molt bé guapos!
Demà més. Us trobem a faltar molt.
Una abraçada
Celeste i Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada